"es mejor viajar lleno de esperanza, que llegar" proverbio japonés
La esperanza es un equipaje de dolor.
Mi mirada perdida, vencida…
Cierro los ojos y desnudo mis secretos.
Bienvenidos a mi tristeza.
Nadar contra corriente ha cansado mi cuerpo. Volveré a luchar y amaneceré en tu corazón.
Soy un soñador de amaneceres, de sonrisas y de atardeceres de abrigo.
Vuelvo a esos caminos ya viejos y llenos de lágrimas vertidas.
La esperanza es un equipaje de dolor.
Nos han quitado caminos, puentes y brazos amigos y, nos han vertido olvidos, mentiras, confusión y niebla. Amontonados en una nave llena de locuras: los narcotizados, los sinrazón, los ocultados, los llenos de desamor y odio, los perdidos, los ladrones de almas, los locos de oficio, los cuerpos olvidados, todos, mutilados de valores y humanidad, en la travesía de nuestro propio exilio, en un mar que se agita.
Yo, en popa, viendo como el mar borra el camino de regreso, y, lleno de horizonte, con soledad en mis ojos ante este desorden, veo brotar esquejes de mi cuerpo mutilado.
Ellos, como ausentes, beben de sus risas.
Bienvenidos a mi tristeza.
L'esperança és un equipatge de dolor.
La meva mirada perduda, vençuda… Tanco els ulls i nu els meus secrets. Benvinguts a la meva tristesa.
Nedar contra corrent ha cansat el meu cos. Tornaré a lluitar i despertarà la meva alba en el teu cor.
Sóc un somiador d'albes, de somriures i de capvespres d'abric.
Torno a aquests camins ja vells i plens de llàgrimes abocades.
L'esperança és un equipatge de dolor.
Ens han llevat camins, ponts i braços amics i, ens han abocat oblits, mentides, confusió i boira. Amuntegats en una nau plena de bogeries: els narcotizats, els sensa-raó, els amagats, els plens de desamor i odi, els perduts, els lladres d'ànimes, els bojos d'ofici, els cossos oblidats, tots, mutilats de valors i humanitat, en la travessia del nostre propi exili, en un mar que s'agita.
Jo, en popa, veient com el mar esborra el camí de retorn, i, ple d'horitzó, amb solitud en els meus ulls davant aquest desordre, veig brollar esqueixos del meu cos mutilat.
La meva mirada perduda, vençuda… Tanco els ulls i nu els meus secrets. Benvinguts a la meva tristesa.
Nedar contra corrent ha cansat el meu cos. Tornaré a lluitar i despertarà la meva alba en el teu cor.
Sóc un somiador d'albes, de somriures i de capvespres d'abric.
Torno a aquests camins ja vells i plens de llàgrimes abocades.
L'esperança és un equipatge de dolor.
Ens han llevat camins, ponts i braços amics i, ens han abocat oblits, mentides, confusió i boira. Amuntegats en una nau plena de bogeries: els narcotizats, els sensa-raó, els amagats, els plens de desamor i odi, els perduts, els lladres d'ànimes, els bojos d'ofici, els cossos oblidats, tots, mutilats de valors i humanitat, en la travessia del nostre propi exili, en un mar que s'agita.
Jo, en popa, veient com el mar esborra el camí de retorn, i, ple d'horitzó, amb solitud en els meus ulls davant aquest desordre, veig brollar esqueixos del meu cos mutilat.
Ells, com a absents, beuen dels seus riures.
Benvinguts a la meva tristesa.
Benvinguts a la meva tristesa.
Copyright © joan gruart
"Art dolç la poètica és possible"
1994 al 2008
Mostra de art dolç, 1994 - 2008
- FACEBOOK - Joan Gruart Fort
- FACEBOOK - Art dolç, la poètica és possible...
- ARTISTASSINFRONTERAS - Gruart, artista destacat.
